dijous, 25 d’octubre de 2012

QUIN TIPUS DE MESTRA VULL SER?



No sé per on i com començar ja que exactament no sé al 100% quin tipus de mestra vull ser, però si que ho tenc molt més clar que antes de començar la carrera i almenys tenc els esbossos fets:
M'agradaria ser la mestra que és estimada per els seus alumnes per ser la seva guia, acompanyant i orientadora, d'aquest camí tant llarg, com és l'educació. Ser la que els ensenyi a prendre i ensenyar a divertir-se fent-ho, fent que ells siguin els principals protagonistes del seu aprenentatge.
Ajudar als nens a desenvolupar les seves capacitats integrals i a formar-se com a persones, per a poder crear una nova i millor societat.
No sols ensenyant teoria a l'aula, sinó aprofitant diferents espais, i fent així que aprenguin mitjançant la pràctica i l'experiència.
Una mestra que s'adapti a tots els canvis, així com anar formant-me contínuament, per poder fer una educació de qualitat concorde amb la realitat que m'envoltarà.
M'encantaria poder ser aquella mestra que desperta les seves il·lusions i interessos, creant així la motivació per aprendre, desenvolupar i crear nous coneixements, i gràcies a això, ser també jo, la que aprengui dels propis alumnes.
Vull ser capaç de resoldre tots els dubtes que els sorgeixin, sense discriminar ni ridiculitzar; adaptant-me a totes les necessitats de cada alumne, sense importar raça, cultura ni religió.
Escoltant i posant-me en la pell tant d'alumnes com de pares, per així poder dur una educació primària i secundària, coordinada.
Tot això i molt més, sense deixar mai la creativitat de costat, i fent que recordin el temps que varen estar aprenent amb mi, com una època molt alegre i especial, amb molt amor,  on les rialles ni la tendresa mai hi faltaven.
Que al recordar-me tinguessin el millor record, i que al haver aconseguit el que es proposaven, pensessin amb jo, ja seria el màxim per a mi.

Tinc moltíssimes ganes i il·lusió per poder començar a treballar amb nens i poder arribar a ser una bona mestra. I si alguna vegada m'estanco, poder superar-ho i seguir endavant gràcies a l'amor tant sincer que aporten els nens petits.
Esper no equivocar-me, però com és una cosa una mica impossible, esper sobretot poder i saber, aixecar-me i corregir-me, per aprendre, i no tornar a caure amb la mateixa pedra.

No puc predir el futur, ni afirmar el tipus de mestra que arribaré a ser, però si que puc intentar ser això que m'agradaria ser, i lluitar i no tirar mai la tovallola per aconseguir els meus somnis.


Marta Costa Torres

La meva autopresentació

   Som na Marta Costa Torres, tenc 19 anys i vaig decidir fer aquesta carrera fa moltíssims anys, ja que des de que tenc memòria m’agraden els nens i m’encanta estar amb ells. Recordo que sempre jugava a fer de mestra, amb la meua pissarra que em van regala o ja fos amb qualsevol de les portes de magatzems que hi ha a casa meua, jo i un guix, m’ho passava pipa!Quan ho vaig decidir definitivament va ser als 15 anys quan vaig ser padrina de na Denisse. Antes ja m’encantava ajudar i cuidar dels meus cosins petits, però des de que va néixer la meua fiola ho vaig ben decidir, ja que ella va estar una temporada molt malalteta i em vaig quedar moltes nits amb ella i la seua mare, per ajudar a cuidar-la ja que totes les nits hi havia que posar-li mascares i medicines... I ara que ja esta feta un diablet, que complirà 5 anyets aquest dijous 18, la segueix ajudant en tot i jugant amb ella. A més a més tot aquests dos estius passats, he estat treballant cuidant-me de set nens d’entre 4 i 10 anys i fent repàs a cinc d’aquests.
Ara que ja he començat les primeres setmanes de el grau d’educació infantil, me’n vaig adonant de que no m’he equivocat en cap moment en la meua decisió que tants anys he seguit. He escollit aquesta carrera per vocació i esper que la pugui acabar el més aviat possible per poder dedicar-me a l’educació ja i poder ensenyar de la millor manera possible que es fent que els nens es diverteixin aprenent.
Marta.