dijous, 25 d’octubre de 2012

QUIN TIPUS DE MESTRA VULL SER?



No sé per on i com començar ja que exactament no sé al 100% quin tipus de mestra vull ser, però si que ho tenc molt més clar que antes de començar la carrera i almenys tenc els esbossos fets:
M'agradaria ser la mestra que és estimada per els seus alumnes per ser la seva guia, acompanyant i orientadora, d'aquest camí tant llarg, com és l'educació. Ser la que els ensenyi a prendre i ensenyar a divertir-se fent-ho, fent que ells siguin els principals protagonistes del seu aprenentatge.
Ajudar als nens a desenvolupar les seves capacitats integrals i a formar-se com a persones, per a poder crear una nova i millor societat.
No sols ensenyant teoria a l'aula, sinó aprofitant diferents espais, i fent així que aprenguin mitjançant la pràctica i l'experiència.
Una mestra que s'adapti a tots els canvis, així com anar formant-me contínuament, per poder fer una educació de qualitat concorde amb la realitat que m'envoltarà.
M'encantaria poder ser aquella mestra que desperta les seves il·lusions i interessos, creant així la motivació per aprendre, desenvolupar i crear nous coneixements, i gràcies a això, ser també jo, la que aprengui dels propis alumnes.
Vull ser capaç de resoldre tots els dubtes que els sorgeixin, sense discriminar ni ridiculitzar; adaptant-me a totes les necessitats de cada alumne, sense importar raça, cultura ni religió.
Escoltant i posant-me en la pell tant d'alumnes com de pares, per així poder dur una educació primària i secundària, coordinada.
Tot això i molt més, sense deixar mai la creativitat de costat, i fent que recordin el temps que varen estar aprenent amb mi, com una època molt alegre i especial, amb molt amor,  on les rialles ni la tendresa mai hi faltaven.
Que al recordar-me tinguessin el millor record, i que al haver aconseguit el que es proposaven, pensessin amb jo, ja seria el màxim per a mi.

Tinc moltíssimes ganes i il·lusió per poder començar a treballar amb nens i poder arribar a ser una bona mestra. I si alguna vegada m'estanco, poder superar-ho i seguir endavant gràcies a l'amor tant sincer que aporten els nens petits.
Esper no equivocar-me, però com és una cosa una mica impossible, esper sobretot poder i saber, aixecar-me i corregir-me, per aprendre, i no tornar a caure amb la mateixa pedra.

No puc predir el futur, ni afirmar el tipus de mestra que arribaré a ser, però si que puc intentar ser això que m'agradaria ser, i lluitar i no tirar mai la tovallola per aconseguir els meus somnis.


Marta Costa Torres

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada